Amb ganes d’acabar amb aquest infern anomenat “2n de batxillerat 2010” que m’està matant…
Si, trobaré a faltar el col·legi, les monges, algun que altre professor…els meus companys que han estat al meu costat durant 13 anys… tots els records de la meva infantessa que dia a dia passaven per la meva ment només veure el pinar…
Però amb ganes d’acabar aquest any, encara que l’any ke ve hi haja la possibilitat de que tornara.
Mirant positivament, no seria tan agobiant, ja no seria la “burra” de la classe per estar estudiant el que no m’agrada, no tindria persones al meu voltant que m-ho recordaren cada vegada que em donaren un exàmen, i jo tenir que posar-los bona cara, em centraria nomes als estudis i deixaria els problemes personals per a contar-los al cap de setmana…seria com, una nova etapa a la meva vida…si, pinta be… aixo era el que pensaba…
Després de moltes charles d’orientació, després de molts consells i després de veure les notes, ara veig algo de llum al final del túnel… pot ser que em supere a mi mateixa i aprobe les que em queden entre juny i septembre…. i puga estudiar a Elx, a la Universitat que jo vuic i la carrera que a mi vertaderament m’agrada, Belles Arts, ja que la nota no és molt alta… Si, això també era el que pensaba…
Ara resulta que no, -“vas a repetir… ho veig”-. Eixa es la manera d’animar a una alumna…
De la nit al dia… FETA POLS…
Gràcies per els ànims, enserio, donant eixos consells als teus alumnes, arribaràs molt lluny.
Gran cançó... (L)
